L'ultim appel de Diu ai soled elect dispersé in tüt l'mond

« E j'ödi la vose d'un om al mezo de l'Ulaï; el cridò e dis: Gabriel, spiega la vision » Daniel 8:16.

Breva nota explicativa riassunta de les profecies bibliche de Daniel e d'Apocalisse
I messaggi de i tre angeli d’Apocalisse 14.
A l'é de tre verità del liber de Daniel revelade ai santi dopo l'éprova de la primavera 1843 e dopo quella del 22 Otober 1844.
Ignorand el rôle del sabbat, i prim adventisti no podèvan capì el ver significat de chest messaggi. I adventisti che aspettaven el ritorno del Crist aveven attacà la so esperiènza al « crid de mesanot » o « meso de la not » cità in la parabola de le « dies virgine » de Matt.25:1 a 13 dove l'annuncio del « ritorno del Spos » l'é evocat.
1- El tema del giudici sviluppà in Dan.8:13-14 e sogget del messaggio del prim angel in Apo.14:7: « Temè Diu e rendèglie gloria parchè l'ora del so giudici l'é rivada e adoreré colui che à fat la tera, i ciel e le fonti d'eua! »: el ritorno al sabato, unich ver settim giorno de l'òrdin divin, sabbat de i Giudei e giorno de riposo settimanale l'é esigit da Diu in el quart de i so dez comandaments.

3- L tema dl giudiz ultime und "l feu de la segonda mort" colpis i ribels cristians. É l'immagine presentada in Dan.7:9-10, l tema é sviluppé in Apo.20:10 a 15, e é l'argomento dl messagio dl terz anghel in Apo.14:9-10: "E un autre, un terz anghel i seguit, en d'una vose forte: Se qualchedun adora la bèsta e so immagine, e riceve una marca su so front o su so man, l bevrà, l'anche, dl vin de la furia de Dio, versé senza mescla in la coppa de so colera, e l sarà tormenté in l feu e l zolf, davant i santi anghels e davant l'agnel": Chi, l duminica é identificà cun la "marca de la bèsta".
Sottolinea la corrispondenza identica dei numeri dei versets mirati in Daniel 7:9-10 e Apocalypse 14:9-10.

quater angel: l'apara sölament te Apo.18, où l'imagine l'ultim proclamazion di tre messagi adventisti precedents che beneficien de tuta la lum divina che l'é vegnida a l'éclairer des 1994 e fin a l'fin dl mond, sia, fin al printemps 2030. L'é l ròl che d'ëst deve tgnì l'òbra presènt. La lum vegnida a l'éclairer revela les culpabilitâts successives: de la religiun catòlica, des 538; de la religiun protestanta, des 1843; e de l'istituzion adventista ufficial, des 1994. Tüti chëi cadi spirituali àn avù per causa, in lur temp: l'rifiut de la lum proposta dal Spirit sant de Diu in Jesu-Crist. « Al temp de la fin » evocat te Dan.11:40, l'ëglesia catòlica réuni te so maledizion, tüti i grup religiós cristians o no che reconòscen so ministeri e so autorità; chest suta l'egida de so alleanza dita « œcumenica » che dapo la protestantism, l'adventism ufficial à unì te 1995.

Car trei atenzions oficiales del ritor de Jésus-Christ han testà, per Dé, la de ses discipuls cristians. Elles éren tüt basades sur des interprëtazions des textes profetichs preparats per Dé a chësta fin. Ogni prova de l'ë a la giustificazion de serrar per certs e d’ouvrir per àutres, l’access a sa santa lüce. L’ëchec é fatal ma linch entre el ciel e la tèra é stà cussì constantement mantenù cun i vincent. Sur chëst sit, les trei atenzions de Jésus-Christ, ai dates 1843, 1844 e 1994, sun studied, spiegades e giustificades. A chei che sun restà in soa aprovazion e soa benedizion, dapi 2018, Jésus-Christ à fat conòssar la data del primavèra 2030 che marcarà el ver ritor. Les spiegazions presentades reposen su des clés furnides da la sola santa Bibbia, l’unica basa perpetuèla de la cristiana; però, i lo precìs, su la Bibbia liberada des principaels erors comés da ses traducteurs; la verità divina restand disponibile dans les textes originels ebrèus e grecs.

Les atandances dal ritor gloriós de Jésus-Christ én stadas organizades da en la pas religiósa ocidentala ottenuda da la destruzion di do poters coalizats; il civil, monarchic e il religiós, il papisme catòlic romàn. Il gran Diu creatur à organizà, planificà, programà e rivelà töt che e la Revoluzion Francesa sangüinosa à stada suscitada da tra il 1789 e il 1798 per destruir, momentaneament, la tirania catòlica. Sota la lum di profecies, i grans fats istorics àn un sens religiós. I prooves é töt su chëst sit, in i lavòrs e i document scrits, parlats o cantats che te propon. Il dòn dal cèel é ofrì gratuitamente e sa nutrizion spirituala é, abundanta, inteiramente gratuita, accessibla e scaricàbile su chëst sit.

«Felice chi lèg e chi ànt l paròles de la prufezia, e chi tène i chòss che y è scrites! Perché l temp è pròpe» Apocalisse 1:3

Chi lèg cun paciènza tüt chest òbra e prènd cugnossènza de contignù, no sarà delus, ma ricchament, spiritualment, recompensé.

2 Corintians 4:3-4
«… Se noster Evangeli è ancor velà, l è velà per chi che perìs; per i incredùls de cui il dèu de chest sècul à accecat l'inteligenza, affin che i no vèdèssan brilà la splendor de l'Evangeli de la glòria de Crist, che è l'imàgine de Diu.»
«E se la paròla prufetica resta incomprèssa, l è incomprèssa sol per chi che dèv se pèrd

Anche, in riassunto de le rivelazions presentades in chest document, sa che, per «giustificà la santità»,
dal primavèra 1843 stabilì dal decret del Diu creatur e legislatur de Daniel 8:14, segond «Evangeli etern»,

su tuta la tèra, tüt òm e tüt fèmna,

deve èssar batizà al nom de Gesù-Crist per immersion total per otgnì, la gràzia divina,

deve osservar il sabato, il ripòso del sabat del sèttim , santificà da Diu in Genesi 2, e 4ème de 10 comandamènts cités in Esodo 20; chest, affin de conservà gràzia,

deve onorà le lègg divine moràles e le lègg alimentàres prescritte in la sante Bibbia, in Genesi 1:29, Genesi 3:18 e Levitico 11, (la santità del còrp)

et nu dèv pa « mépriser la so parola profetica », per no « estinguer l’Spirit de Diu » (1 Thessalonichens 5:20).

Chi nu risponda a ches criteris è condanà da Diu a subì la « segonda mort » descrita in Apocalips 20.

Samuel & Jean